Anàlisi 2025

El 2025 hem monitoritzat la qualitat de l’aire al barri de la Trajana, a Sant Adrià de Besòs, amb una estació situada en un entorn urbà que representa força bé les condicions de fons de tot el municipi. Per proximitat geogràfica i continuïtat urbana, aquestes dades són també útils per entendre la qualitat de l’aire als districtes de Sant Martí i Sant Andreu de Barcelona i al municipi veí de Badalona.

Les medicions s’han dut a terme amb dos mesuradors: un de complet, que registra PM1, PM2.5, PM10 i l’índex de qualitat de l’aire (AQI), i un segon sensor de suport que només mesura PM2,5. En total disposem de dades reals per a 8.724 de les 8.760 hores de l’any (un 99,6% del temps), mentre que les 36 hores restants (0,4%) presentaven buits en el mesurador principal. Per no perdre informació, aquestes hores s’han completat amb el segon sensor i amb estimacions de PM1, PM10 i AQI a partir del PM2.5.
Les estimacions s’han fet ajustant models lineals entre PM2.5 i la resta de contaminants, mitjançant regressió lineal sobre centenars de milers d’observacions dels dos mesuradors. Les relacions principalment utilitzades han estat PM1 = 0,2190 + 0,6297 · PM2,5, PM10 = −1,2467 + 1,1885 · PM2,5 i AQI = 12,6385 + 2,4228 · PM2,5, totes amb coeficients de determinació (R²) molt elevats, que indiquen una correlació molt forta entre PM2.5 i la resta de variables.

Tot el procés de neteja, unificació i modelització de les dades s’ha fet amb l’assistència de la IA Perplexity (basada en el model de llenguatge GPT‑5.1), que ha permès automatitzar el càlcul de les mitjanes horàries, l’ajust dels models estadístics i la generació dels fitxers consolidats que fem servir en aquesta anàlisi. També hem fet servir Perplexity per la generació de les gràfiques.

AQI

Air Quality Index segueix els estàndards dels Estats Units d'Amèrica (EUA), amb uns criteris més suaus que els europeus.

Si mirem l’AQI, que resumeix l’efecte combinat dels contaminants, veiem que el 2025 ha estat un any globalment favorable: més de la meitat de les hores (52,4%) han estat en la categoria “Molt bo” i un altre 41% en “Moderat”, cosa que implica que prop del 93% del temps l’aire es manté en nivells que no haurien de generar problemes greus de salut en la població general. Les hores “Nociu per a persones sensibles” representen només un 6,15% del temps, i les situacions realment crítiques (AQI per damunt de 150) són pràcticament anecdòtiques: un 0,06% de l’any en “Nociu”, un únic registre “Molt nociu” i cap hora en nivell “Crític”, fet que indica que els episodis extrems són molt puntuals al llarg de l’any.

Anàlisi per PM1

En el cas de lesPM1, les partícules més fines que mesurem, el panorama és lleugerament pitjor que el que mostra l’AQI però continua sent relativament bo: un 53,95% de les hores es classifiquen com a “Molt bo” i un 29,33% com a “Moderat”, de manera que al voltant d’un 83% del temps el nivell de PM1 es manté en rangs acceptables. Ara bé, gairebé un 9% de l’any cau en la categoria “Nociu per a persones sensibles” i un 7,27% en “Nociu”, és a dir, més d’un 16% de les hores presenten concentracions de PM1 on les persones vulnerables (criatures, gent gran, persones amb malalties respiratòries o cardiovasculars) podrien notar símptomes o empitjorament del seu estat. Els episodis “Molt nocius” són gairebé inexistents, però la presència d’aquest bloc central de temps amb PM1 elevat apunta a la necessitat de vigilar especialment aquesta fracció fina, que no forma part de l’índex europeu ni del català, malgrat ser la més perillosa de totes.

Anàlisi per PM2.5

El contaminant que mostra un perfil més preocupant són les partícules PM2.5. Només un 41,32% del temps l’aire és “Molt bo” per a aquesta fracció i un 30,26% “Moderat”, mentre que gairebé una de cada deu hores (9,09%) se situa ja en “Nociu per a persones sensibles”. A més, un 18,15% del temps el PM2,5 assoleix valors “Nociu”, i encara que les categories “Molt nociu” i “Crític” siguin minoritàries (0,71% i 0,06% del temps, respectivament), el resultat final és que aproximadament un 27% de les hores de 2025 presenten concentracions de PM2.5 superiors al que seria recomanable per protegir la salut de les persones més vulnerables. Això confirma que, la situació és molt preocupant en aquestes partícules.

Anàlisi per PM10

En canvi, el PM10 presenta una imatge força més tranquil·litzadora. Gairebé set de cada deu hores (68,77%) es troben en la categoria “Molt bo” i gairebé un quart (23,73%) en “Moderat”, de manera que més del 92% del temps els nivells de PM10 són compatibles amb una bona qualitat de l’aire segons els criteris dels índex europeu, espanyol i català de la qualitat de l’aire.

Les hores “Nociu per a persones sensibles” representen només un 3,78% i les hores “Nociu” un 3,29%, mentre que els episodis “Molt nocius” són anecdòtics i no s’ha registrat cap període “Crític”. Això suggereix que, pel que fa a la fracció més grossa de partícules, la zona es manté habitualment en valors força assumibles, i que el problema principal se centra més en les partícules fines (PM2.5 i, en menor mesura, PM1) que no pas en les PM10.

Quan hi ha més contaminació?

El patró diari de 2025 mostra clarament dues franges amb més contaminació: la matinada‑nit (aprox. 0–3 h) i el vespre‑nit (20–23 h), mentre que el mínim es concentra entre migdia i primera hora de la tarda . Això passa tant en PM1 i PM2.5 com en PM10 i en l’AQI.

Entre la mitjanit i les 3 del matí les mitjanes de PM2.5 se situen al voltant dels 18,5–18,9 µg/m³, amb PM1 per sobre dels 12 µg/m³ i un AQI al voltant de 58–59 punts, que és de les hores més altes del dia . A partir de les 20 h tornen a pujar: entre les 20 i les 23 h el PM2,5 torna a escalar des d’uns 13,3 fins gairebé 18 µg/m³, mentre el PM1 passa d’uns 8,6 a 11,6 µg/m³ i l’AQI puja de 45,85 fins a 56,39. En canvi, el tram de mínims molt marcats va de les 12 a les 17 h, amb PM2,5 al voltant dels 10–12 µg/m³ i AQI a la franja de 35–41 punts, és a dir, el moment del dia on l’aire és net amb més constància.

Per què la nit és tan dolenta si no hi ha trànsit?

El patró de màxims de matinada no es pot atribuir al trànsit rodat, perquè és justament la franja amb menys circulació de vehicles. Això apunta a altres fonts i factors.

Instal·lacions com TERSA o altres plantes de la zona poden mantenir o concentrar part de la seva operativa en horari nocturn, amb xemeneies en funcionament quan la mobilitat és mínima. Existeixen imatges de veïns on es veuen emissions de les plantes ubicades en Sant Adrià de Besòs realitzant emissions en hores nocturnes.

Al vespre (20–23 h) sí que hi podria intervenir una combinació de trànsit de retorn a casa, activitat comercial i el “descens” progressiu de la capa límit atmosfèrica fent que el que s’ha emès durant la tarda es concentri més a prop del terra, però la persistència de valors elevats fins a la matinada reforça la hipòtesi d’emissions industrials i de serveis com a factor clau.

En canvi, entre les 12 i les 17 h totes les mitjanes baixen de manera clara: el PM2.5 cau per sota dels 12 µg/m³ i l’AQI baixa fins a uns 35–41 punts, el tram més net del dia . Aquí hi ajuden la major alçada de la capa de mescla (l’aire es barreja més verticalment), la irradiació solar i, sovint, una mica més de vent, que faciliten la dispersió dels contaminants malgrat que hi continuï havent trànsit i activitat urbana. Això explica que, tot i ser hores amb molta mobilitat, els nivells mitjans siguin significativament més baixos que de nit.

Per tant, la contaminació al 2025, igual que l’any passat, no té el seu pitjor moment a les hores punta de trànsit, sinó a la matinada i al vespre‑nit. Això indica que el trànsit no és el causant principal del a contaminació, i cal mirar de prop les emissions de TERSA i d’altres instal·lacions que continuen funcionant quan la ciutat dorm, justament en les hores en què l’atmosfera dispersa pitjor els contaminant.

A continuació, les gràfiques per hores generades amb Perplexity en base a les mitjanes de les dades recollides per hora del dia. Cada columna està en el color del nivell de contaminació de la taula que fem servir habitualment en les medicions en directe.

Episodis de contaminació

Els episodis més greus de contaminació del 2025 a Trajana no han estat ni freqüents ni aleatoris. Quan apareixen, ho fan concentrats en poques nits molt concretes, i gairebé sempre amb les partícules fines (PM2.5 i PM1) com a protagonistes que, a més són les que Generalitat no mesura a Sant Adrià de Besòs ni als seu voltant.

Si mirem les dades hora a hora, el pic absolut de tot l’any es produeix la nit de Sant Joan: el 24 de juny a les 00:00 l’índex de qualitat de l’aire (AQI) arriba a uns 201 punts de mitjana en aquesta hora, en nivell “molt nociu”, i PM2.5 s’enfila per sobre dels 130 µg/m³, en zona “crítica”. Al mateix temps PM1 i el PM10 se situen també en rang “molt nociu”. És una hora puntual, però extrema: en aquestes condicions la recomanació raonable és que tothom, no només les persones vulnerables, eviti l’activitat física a l’exterior i mantingui finestres tancades. La fotografia de les hores prèvies confirma el patró: el 23 de juny a les 23:00 l’AQI ja era “nociu” amb partícules fines i gruixudes en “molt nociu” i el PM2.5 en zona “crítica”. La causa principal en aquest cas segurament sigui la nit de revetlla, amb molta pirotècnica i fum acumulat. No obstant això, no es pot descartar la possible contribució de possibles emissions industrials de fons que continuen actives mentre la ciutat celebra la festa.

Un segon bloc d’episodis crítics el trobem a la nit de Cap d’Any. Entre el 1 de gener a les 00:00 i les 03:00, i de nou cap a les 06:00–07:00, l’AQI es manté al voltant de 150–165 punts, en zona “nociu”, mentre que PM2.5 se situa al voltant dels 75–90 µg/m³ i el PM1 en valors clarament “molt nocius”. Les partícules PM10 també pugen a nivells “nocius”, però la pitjor part se l’enduen les partícules més fines. És, de nou, una situació típica de gran consum de pirotècnia i crema de materials diversos en un context d’inversió tèrmica: poc vent, aire fred i estable i fum que s’acumula a les capes baixes. A aquestes hores el trànsit és mínim, de manera que el gruix de la contaminació no es pot atribuir als cotxes, sinó a aquestes emissions puntuals sumades a les emissions estacionàries que continuen funcionant durant la nit.

Finalment, destaquen alguns episodis hivernals a principis de febrer. En aquest cas, no trobem justificació de festivitat o de trànsit.

Les mitjanes i màxims diaris per a cada contaminant són aquestes:

5 de febrer

• PM2,5: mitjana 45,16 µg/m³, màxim 56,85 µg/m³.
• PM1: mitjana 28,42 µg/m³, màxim 35,11 µg/m³.
• PM10: mitjana 55,28 µg/m³, màxim 71,17 µg/m³.
• AQI: mitjana 115,55 (nivell “nociu per a població sensible”), màxim 135,10.

6 de febrer

• PM2,5: mitjana 42,97 µg/m³, màxim 72,02 µg/m³.
• PM1: mitjana 26,59 µg/m³, màxim 42,16 µg/m³.
• PM10: mitjana 51,99 µg/m³, màxim 83,61 µg/m³.
• AQI: mitjana 109,47, màxim 151,18 (arribant a “nociu” per a tot el conjunt de la població).

7 de febrer

• PM2,5: mitjana 36,51 µg/m³, màxim 61,22 µg/m³.
• PM1: mitjana 22,79 µg/m³, màxim 35,90 µg/m³.
• PM10: mitjana 44,62 µg/m³, màxim 75,79 µg/m³.
• AQI: mitjana 96,78 (límit superior de “moderat” tirant cap a “nociu per a població sensible”), màxim 142,37.

Si mirem les hores concretes amb AQI més alt entre el 5 i el 7 de febrer, els valors punta són aquests :

6 de febrer, 01:00

• AQI ≈ 151,2 (ja en “nociu”).
• PM2,5 ≈ 72,0 µg/m³, PM1 ≈ 42,2 µg/m³, PM10 ≈ 83,6 µg/m³.

7 de febrer, 10:00

• AQI ≈ 142,4 (part alta de “nociu per a població sensible”).
• PM2,5 ≈ 61,2 µg/m³, PM1 ≈ 35,9 µg/m³, PM10 ≈ 75,8 µg/m³.

6 de febrer, 02:00–03:00

AQI entre 140 i 141, amb PM2.5 al voltant de 60–60,5 µg/m³ i PM1 per sobre dels 36 µg/m³; PM10 arriba fins a 76,4 µg/m³.

7 de febrer, 09:00

AQI ≈ 139,2, PM2.5 ≈ 59,3 µg/m³, PM1 ≈ 35,5 µg/m³, PM10 ≈ 74,8 µg/m³.

Aquestes hores mostren dos blocs clars: màxim nocturn/matinada el dia 6 (1–3 h) i màxim de matí el dia 7 (9–10 h).

Avisos en directe

A més de l’anàlisi anual, també s’ha posat en marxa un sistema d’avisos en temps real perquè qualsevol persona pugui saber quan la qualitat de l’aire es desvia dels nivells recomanables. Es tracta d’un canal de Telegram gestionat amb un bot que comprova automàticament les dades de contaminació cada 5 minuts i emet alertes quan es detecten episodis rellevants o pujades sobtades de partícules. Aquest servei porta ja uns mesos en funcionament i, durant aquest període, s’ha aprofitat per ajustar els llindars i la lògica d’avisos per evitar un excés de notificacions i centrar-se només en les situacions realment significatives. A banda dels avisos automàtics, des del canal també es transmeten manualment les alertes oficials emeses per la Generalitat de Catalunya, de manera que la ciutadania pot tenir en un únic lloc tant la informació local de Trajana com els avisos institucionals més generals.

Us avisarem en Instagram, Telegram i en aquest mateix blog quan considerem que el bot està del tot finalitzat, però està completament operatiu i funciona correctament.