Episodi de contaminació: 18-25 d'agost de 2024

 

Durant la passada setmana, entre les dates 18 i 25 d'agost de 2024, vam viure un episodi de contaminació molt elevada. La gravetat d'aquesta situació ha sigut la inacció de les administracions locals, autonòmiques i estatals.

Vam avisar des del nostre compte d'Instagram. Et recomenem seguir-nos per assabentar-te de les alertes de contaminació que els mitjans i l'administració no et diuen. Si vols algun altre sistema d'alertes, sis plau, avisa'ns en comentaris.

No coneixem la causa, malgrat que sospitem ha sigut el fum dels incendis del Canadà. Malauradament, des dels mitjans de comunicació, s'ha informat que no afectaria la població, cosa que hem pogut provar incorrecta gràcies a les medicions que realitzem.

Article de La Razón dient que la qualitat de l'aire no es veuria afectada.

Estudis recents han posat de manifest els riscos per a la salut associats a l'exposició a partícules (PM), especialment la fracció més petita, PM1. L'exposició a 100 μg/m³ de PM1 urbà en rates durant 6 setmanes va provocar una hiperreactivitat de les vies respiratòries i una inflamació bronquial, cosa que suggereix la necessitat de considerar uns límits a PM1 (Filep et al., 2016), com ja es fa amb PM2.5 i PM10. En un taller de màquina, les concentracions mitjanes de PM1 eren de 0,03 mg/m³, amb quocients de risc que oscil·laven entre 0,6 i 3,2 (Demou et al., 2009). L'EPA ha proposat estàndards de PM més estrictes, reconeixent els danys a la salut fins i tot en àrees que compleixen els estàndards actuals (B. Weinhold, 2012). Els estudis han documentat efectes sobre la salut a nivells de PM10 per sota de 100-115 μg/m³, incloent impactes sobre la mortalitat, els ingressos hospitalaris, la funció pulmonar i els símptomes respiratoris (Brunekreef et al., 1995). Tot això demostra la necessitat de reavaluació de les directrius i estàndards de qualitat de l'aire actuals, especialment per al PM1, que no té llindars específics als criteris establerts per l'OMS (2021). Ens ho deixen clar a l'estudi de Filep i alters (2016):

Original en anglès:

It has been well established that the particle size significantly determines how deep the particles can penetrate into the lung compartments. Particles with di- ameters between 2.5 and 10 μm (usually defined as PM2.5 and PM10) deposit mainly in the upper airways and can be cleared by the mucociliary system. PM2.5 de- posit in the tracheobronchial region, whereas PM1 (par- ticles with diameters of less than 1 μm) can reach the lung periphery, i.e. the alveolar region [2]. Although in urban PM mass PM10 is dominant, in industrial areas the PM1/PM10 mass ratio can exceed 0.5 [3]. Such a high mass ratio expressed in particle number (i.e. nPM1/ nPM10) means at least 3 orders of magnitude. Several studies have demonstrated that low emission zones (LEZ) have a far greater positive effect on public health than one would expect from PM10 data [4]. The reason for this benefit is that LEZ are effective in decreasing the number of small particles, but not the mass concentration of any size fraction of PM. Because of these evidences, in the last decade the scientific interest has shifted from PM10 and PM2.5 to PM1 [5], even though air quality standards related to PM1 are still nonexistent.

The chemical composition of PM particles and their ad- verse health effects vary greatly according to their emission sources. The pulmonary effects of specific, potentially harmful constituents of PM, such as iron [6], elemental carbon [7] or combustion-derived nanoparticles [8] have been investigated.

En català:

Està ben establert que la mida de les partícules determina significativament fins a quin punt les partícules poden penetrar als compartiments pulmonars. Les partícules amb diàmetres entre 2,5 i 10 μm (normalment definides com a PM2,5 i PM10) es dipositen principalment a les vies respiratòries superiors i poden ser eliminades pel sistema mucociliar. Les PM2,5 es dipositen a la regió traqueobronquial, mentre que les PM1 (partícules amb diàmetres inferiors a 1 μm) poden arribar a la perifèria pulmonar, és a dir, la regió alveolar [2]. Encara que a les zones urbanes la massa PM10 és dominant, a les zones industrials la relació de massa PM1/PM10 pot superar el 0,5 [3]. Una relació de massa tan alta expressada en nombre de partícules (és a dir, nPM1/nPM10) significa almenys 3 ordres de magnitud. Diversos estudis han demostrat que les zones de baixes emissions (ZBE) tenen un efecte positiu molt més gran sobre la salut pública del que s'esperaria de les dades de PM10 [4]. La raó d'aquest benefici és que les ZBE són efectives per disminuir el nombre de partícules petites, però no la concentració de massa de qualsevol fracció de mida de PM. A causa d'aquestes evidències, en l'última dècada l'interès científic ha passat de PM10 i PM2,5 a PM1 [5], tot i que els estàndards de qualitat de l'aire relacionats amb PM1 encara són inexistents.

La composició química de les partícules PM i els seus efectes adversos per a la salut varien molt segons les seves fonts d'emissió. S'han investigat els efectes pulmonars de components específics i potencialment nocius del PM, com ara el ferro [6], el carboni elemental [7] o les nanopartícules derivades de la combustió [8].


Hem de posar en context que hi ha diferents tipus de partícules PM perquè els determina la seva mida. Les partícules PM son partícules ultrafines. Les partícules PM10 mesuren menys de 10 micròmetres, les PM2.5 menys de 2,5 micròmetres, i PM1 menys d'un micròmetre. Com més petita sigui, més perillosa, ja que va directament, ja que no només afecten els pulmons, sinó el nostre sistema circulatori (Demou i altres, 2009):

Original en anglès:

PM10 and PM2.5 exposure and health effects have been studied extensively [27–30]. However, current directions are examining smaller particles as the culprits of associated health impacts and currently little knowledge exists on PM1 exposures and associated impacts. Particles of this size range can be suspended in the atmosphere for a long time [31]. Combined with their longer residence time in air, ultrafine particles are of great importance due to their ability to penetrate deeper into the pulmonary region, transcend alveoli walls and enter the blood circulation.

En català:

L'exposició a PM10 i PM2,5 i els efectes sobre la salut s'han estudiat àmpliament [27–30]. Tanmateix, les direccions actuals estan examinant partícules més petites com a culpables dels impactes associats a la salut i actualment hi ha poc coneixement sobre les exposicions a PM1 i els impactes associats. Les partícules d'aquest rang de mida es poden suspendre a l'atmosfera durant molt de temps [31]. Combinades amb el seu temps de residència més llarg a l'aire, les partícules ultrafines són de gran importància per la seva capacitat de penetrar més profundament a la regió pulmonar, transcendir les parets dels alvèols i entrar a la circulació sanguínia.

Abans de començar l'anàlisi, recordem la taula de l'OMS (2021) que, malauradament, ignora en les seves indicacions l'exposició a les partícules ultrafines PM1.

Cal remarcar que les partícules PM10 són el total de les partícules de les ultrafines i, per això, el número sempre serà més elevat, perquè inclou totes aquelles partícules que tinguin una mida inferior a 10 micròmetres, incloses les PM2.5 i PM1. El mateix passa amb les partícules PM2.5, que inclouen les PM1. Però, cal mesurar les PM2.5 i PM1 per la seva perillositat incrementada com més petites són.

OMS (2021)

Anàlisi

El medidor d'AQICN fa servir un índex de qualitat de l'aire per dotar de caràcter internacional a les medicions, doncs cada país té unes regulacions diferents al respecte. El que pot ser considerat acceptable per la legislació europea, pot ser considerat dolent per una legislació d'una altra regió, i viceversa.

Tant és així, que ni a Espanya hi ha consens, doncs no es mesuren els mateixos contaminants a tot arreu. De fet, els medidors catalans, amb poques excepcions, no van detectar la pujada de la contaminació, mentres que altres medidors d'altres comunitats autònomes sí que ho van detectar. Podem revisar les medicions a tota Espanya en aquest enllaç.

Al web del Ministeri de Transició Ecològica, podem observar que Espanya utilitza el seu propi índex, que no coincideix amb el d'AQICN. L'índex que farem servir és similar al que es fa servir a Estats Units i Xina. L'espanyol també s'assembla, però només considera, segons el seu web:

Los contaminantes que se consideran en el índice son: Partículas en suspensión (PM10), Partículas en suspensión (PM2,5), Ozono troposférico (O3), Dióxido de nitrógeno (NO2) y Dióxido de azufre (SO2).

Malgrat això, el càlcul de l'índex que ens mostra el nostre medidor no serà perfecte, ja que aquest no mesura tampoc tots els contaminants. Recordem que nosaltres estem mesurant els contaminants rellevants que la Generalitat de Catalunya no mesura. No obstant això, resulta igualment rellevant quan l'índex es mostra elevat, ja que l'índex pujarà si un dels contaminants puja de manera desmesurada, encara que els altres no pugin res. Més endavant, analitzarem els contaminants mesurats de manera individual.

Índex AQI emprat per AQICN

Com podem veure a la taula, si l'índex és igual o inferior a 50, la qualitat de l'aire és bona. Si està entre 51 i 100, la qualitat és acceptable però pot afectar a la població més sensible amb malalties respiratòries. Si es troba entre 101 i 150, la població sensible es veurà afectada: infants, i persones amb malalties respiratòries. A partir de 151, tota la població es veurà afectada a la seva salut. A partir d'aquí, hi ha diferents nivells de gravetat indicades en colors vermell, lila i marró.

Per altra banda, analitzarem els nivells de les partícules mesurades.

Respecte a les PM1, donarem la mitjana, el valor màxim i el mínim. No compararem amb cap escala al no haver trobat encara cap valor de referència, malgrat que alguns estudis mencionen que haurien de ser valors més baixos als de les PM2.5. Provisionalment, podríem fer servir els de les PM2.5, però hem decidit no fer-ho fins que no trobem cap estudi que sigui més concloent respecte als valors de referència.

En quant a les PM2.5, donarem també la mitjana, el valor màxim i el mínim. Compararem la mitjana amb el valor de referència de l'OMS (5 micrograms per metre cúbic) i el normatiu de l'UE (20 micrograms per metre cúbic). També direm quant de temps hem estat per sobre de:

  • 5 micrograms per metre cúbic: valor de referència de l'OMS per exposicions a llarg termini.
  • 15 micrograms per metre cúbic: valor de referència de l'OMS per exposicions a curt termini (menys de 24 hores).
  • 20 micrograms per metre cúbic: valor de referència segons la normativa europea.
Respecte a les PM10, també direm la mitjana, els valors màxim i mínim. Compararem la mitjana amb el valor de referència de l'OMS (15 micrograms per metre cúbic) i el normatiu de l'UE (40). També direm quant de temps hem estat per sobre de:
  • 15 micrograms per metre cúbic: valor de referència de l'OMS per exposicions a llarg termini.
  • 45 micrograms per metre cúbic: valor de referència de l'OMS per exposicions a curt termini (menys de 24 hores).
  • 40 micrograms per metre cúbic: valor de referència segons la normativa europea per exposicions a llarg termini.

Global del període 18-25 d'agost de 2024

La mitjana de l'índex AQI va ser 71.13, dintre de l'escala "moderat". El valor màxim va ser 120 (nociu) i el mínim 3 (bo). L'índex va mostrar que la qualitat de l'aire era:
  • Nociva (101-150) un 15.13% del temps.
  • Moderada (51-100) un 59.46% del temps
  • Bona (0-50) un 25.41% del temps.
La qualitat de l'aire no va ser bona en cap moment durant 4 dies consecutius.

Les partícules PM1 van registrar una mitjana de 12.61, amb un valor màxim de 26.36 i un mínim de 0.

Les partícules PM2.5 van registrar una mitjana de 23.58, per sobre de tots els valors de referència mencionats anteriorment (5/15/20) i multiplica per 4 el valor de referència de l'OMS per exposicions continuades (5).

El valor màxim registrat de les PM2.5 va ser 47.64, més del triple del valor de referència de l'OMS per exposicions curtes a aquestes partícules, i duplica el màxim legal establert per l'UE. El valor va ser superior a 5 el 89.96% del temps, superior a 15 el 70.48% del temps i superior a 20 el 62.06% del temps.

Les partícules PM10 van registrar una mitjana de 27.64. En aquest cas, supera els nivells d'exposició a curt termini, però no els de llarg termini establert per l'OMS. Tampoc supera el límit normatiu de 40. Aquesta és l'única partícula que la Generalitat mesura. Els valors màxims i mínims van ser 62.90 i 1 respectivament.

18/8

La mitjana de l'índex AQI va ser 29.33, dintre de l'escala "bo". El valor màxim va ser 55 (moderat) i el mínim 5 (bo). L'índex va mostrar que la qualitat de l'aire era:
  • Nociva (101-150) un 0% del temps.
  • Moderada (51-100) un 3.05% del temps
  • Bona (0-50) un 96.95% del temps.

Les partícules PM1 van registrar una mitjana de 4.86, amb un valor màxim de 9.97 i un mínim de 0.72.

Les partícules PM2.5 van registrar una mitjana de 7.18, per sobre del valor de referència d'exposicions a llarg termini de l'OMS (5).

El valor màxim registrat de les PM2.5 va ser 14.54, per sota del valor de referència a curt termini de l'OMS (15) i el normatiu de l'UE (20).

El valor va ser superior a 5 el 64.40% del temps. No va superar els altres valors de referència.

Les partícules PM10 van registrar una mitjana de 7.58. El valor màxim registrat va ser 14.54, per sotat de tots els valors de referència.

19/8

La mitjana de l'índex AQI va ser 51.25, dintre de l'escala "moderat". El valor màxim va ser 73 (moderat) i el mínim 25 (bo). L'índex va mostrar que la qualitat de l'aire era:
  • Nociva (101-150) un 0% del temps.
  • Moderada (51-100) un 59.93% del temps
  • Bona (0-50) un 40.07% del temps.

Les partícules PM1 van registrar una mitjana de 7.95, amb un valor màxim de 16.15 i un mínim de 4.10.

Les partícules PM2.5 van registrar una mitjana de 13.66, més del doble del valor de referència d'exposicions a llarg termini de l'OMS (5).

El valor màxim registrat de les PM2.5 va ser 23.26, per sobre dels valors de referència a curt termini tant de l'OMS (15) com el normatiu de l'UE (20).

El valor va ser superior a 5 el 100% del temps, superior a 15 un 38.19% del temps, i superior a 20 un 3.9% del temps.

Les partícules PM10 van registrar una mitjana de 14.83, per sota dels valors de referència. El valor màxim registrat va ser 26.18, i el mínim 6.33. El valor va ser superior a 15 un 49.69% del temps, però no va superar els altres valors de referència en cap moment.

20/8

La mitjana de l'índex AQI va ser 86.73, dintre de l'escala "moderat". El valor màxim va ser 120 (nociu) i el mínim 51 (moderat). La qualitat de l'aire no va ser bona en cap moment del dia. L'índex va mostrar que la qualitat de l'aire era:
  • Nociva (101-150) un 19.61% del temps.
  • Moderada (51-100) un 80.39% del temps
  • Bona (0-50) un 0% del temps.

Aquest dia es caracteritza per l'inici de la tendència alcista dels contaminants.

Les partícules PM1 van registrar una mitjana de 15.82, amb un valor màxim de 26.36 i un mínim de 6.54.

Les partícules PM2.5 van registrar una mitjana de 29.74, sis vegades més que el valor de referència d'exposicions a llarg termini de l'OMS (5) i el doble del valor de referència per exposicions a curt termini (15). També està per sobra del màxim legal establert per l'UE (20).

El valor màxim registrat de les PM2.5 va ser 47.64, per sobre dels valors de referència a curt termini tant de l'OMS (15) com el normatiu de l'UE (20), el triple i el doble respectivament.

El valor va ser superior a 5 el 100% del temps, superior a 15 un 99.24% del temps, i superior a 20 un 96.04% del temps.

Les partícules PM10 van registrar una mitjana de 34.61, per sobre del valor de referència en exposicions a llarg termini (15). El valor màxim registrat va ser 62.90, i el mínim 13.59. El valor va ser superior a 15 un 99.79% del temps, superior a 45 un 19.82% del temps i superior a 40 un 24.55% del temps.

21/8

La mitjana de l'índex AQI va ser 95.21, dintre de l'escala "moderat", però molt pròxim a "nociu" (101). El valor màxim va ser 117 (nociu) i el mínim 57 (moderat). La qualitat de l'aire no va ser bona en cap moment del dia. L'índex va mostrar que la qualitat de l'aire era:
  • Nociva (101-150) un 47.53% del temps.
  • Moderada (51-100) un 52.47% del temps
  • Bona (0-50) un 0% del temps.
Va ser el dia amb la segona mitjana més alta d'aquest període, i el dia amb més exposició a hores considerades nocives.

Les partícules PM1 van registrar una mitjana de 17.85, amb un valor màxim de 24.67 i un mínim de 7.44.

Les partícules PM2.5 van registrar una mitjana de 34.02, set vegades més que el valor de referència d'exposicions a llarg termini de l'OMS (5) i més del doble del valor de referència per exposicions a curt termini (15). També està per sobra del màxim legal establert per l'UE (20).

El valor màxim registrat de les PM2.5 va ser 46.15, per sobre dels valors de referència a curt termini tant de l'OMS (15) com el normatiu de l'UE (20), el triple i el doble respectivament.

El valor mínim va ser 15.54, per sobre del valor de referència de l'OMS en exposicions a curt termini (15). En tot moment vam estar per sobre d'aquest valor de referència.

El valor va ser superior a 5 el 100% del temps, superior a 15 un 100% del temps, i superior a 20 un 98.33% del temps.

Les partícules PM10 van registrar una mitjana de 41.47, per sobre del valor de referència en exposicions a llarg termini (15). El valor màxim registrat va ser 59.44, i el mínim 16.41. El valor va ser superior a 15 un 100% del temps, superior a 45 un 46.56% del temps i superior a 40 un 58.17% del temps.

22/8

La mitjana de l'índex AQI va ser 95.74, dintre de l'escala "moderat", però molt pròxim a "nociu" (101). El valor màxim va ser 111 (nociu) i el mínim 67 (moderat). La qualitat de l'aire no va ser bona en cap moment del dia. L'índex va mostrar que la qualitat de l'aire era:
  • Nociva (101-150) un 38.60% del temps.
  • Moderada (51-100) un 61.40% del temps
  • Bona (0-50) un 0% del temps.
Va ser el dia amb la mitjana més alta d'aquest període.

Les partícules PM1 van registrar una mitjana de 18.15, amb un valor màxim de 25.21 i un mínim de 9.85.

Les partícules PM2.5 van registrar una mitjana de 34, set vegades més que el valor de referència d'exposicions a llarg termini de l'OMS (5) i més del doble del valor de referència per exposicions a curt termini (15). També està per sobra del màxim legal establert per l'UE (20).

El valor màxim registrat de les PM2.5 va ser 42.41, per sobre dels valors de referència a curt termini tant de l'OMS (15) com el normatiu de l'UE (20).

El valor mínim va ser 20.18, per sobre del valor de referència de l'OMS en exposicions a curt termini (15), i també per sobre del que estableix la normativa europea (20). En tot moment vam estar per sobre d'aquests dos valors de referència.

El valor va ser superior a tots els valors de referència el 100% del temps.

Les partícules PM10 van registrar una mitjana de 40.84, per sobre del valor de referència en exposicions a llarg termini (15). El valor màxim registrat va ser 53.54, i el mínim 20.92. El valor va ser superior a 15 un 100% del temps, superior a 45 un 36.64% del temps i superior a 40 un 53.50% del temps.

23/8

La mitjana de l'índex AQI va ser 92.96, dintre de l'escala "moderat", però molt pròxim a "nociu" (101). El valor màxim va ser 108 (nociu) i el mínim 67 (moderat). La qualitat de l'aire no va ser bona en cap moment del dia. L'índex va mostrar que la qualitat de l'aire era:
  • Nociva (101-150) un 13% del temps.
  • Moderada (51-100) un 87% del temps
  • Bona (0-50) un 0% del temps.
Les partícules PM1 van registrar una mitjana de 17.12, amb un valor màxim de 22.03 i un mínim de 10.15.

Les partícules PM2.5 van registrar una mitjana de 32.47, sis vegades més que el valor de referència d'exposicions a llarg termini de l'OMS (5) i més del doble del valor de referència per exposicions a curt termini (15). També està per sobra del màxim legal establert per l'UE (20).

El valor màxim registrat de les PM2.5 va ser 40.72, per sobre dels valors de referència a curt termini tant de l'OMS (15) com el normatiu de l'UE (20), més del doble en els dos casos.

El valor mínim va ser 20.36, per sobre dels valors de referència a curt termini tant de l'OMS (15) com el normatiu de l'UE (20).

El valor va ser superior a tots els valors de referència el 100% del temps.

Les partícules PM10 van registrar una mitjana de 38.61, per sobre del valor de referència en exposicions a llarg termini (15). El valor màxim registrat va ser 50.82, i el mínim 22.44. El valor va ser superior a 15 un 100% del temps, superior a 45 un 11.88% del temps i superior a 40 un 43.64% del temps.

24/8

La mitjana de l'índex AQI va ser 84.15, dintre de l'escala "moderat". El valor màxim va ser 105 (nociu) i el mínim 50 (bo). La qualitat de l'aire només va ser bona durant un minut. L'índex va mostrar que la qualitat de l'aire era:
  • Nociva (101-150) un 2.44% del temps.
  • Moderada (51-100) un 97.49% del temps
  • Bona (0-50) un 0.07% del temps.
Les partícules PM1 van registrar una mitjana de 14.36, amb un valor màxim de 20.74 i un mínim de 6.67.

Les partícules PM2.5 van registrar una mitjana de 28.29, cinc vegades més que el valor de referència d'exposicions a llarg termini de l'OMS (5) i quasi el doble del valor de referència per exposicions a curt termini (15). També està per sobra del màxim legal establert per l'UE (20).

El valor màxim registrat de les PM2.5 va ser 38.77, per sobre dels valors de referència a curt termini tant de l'OMS (15) com el normatiu de l'UE (20). El valor mínim va ser 12.41.

El valor va ser superior a 5 el 100% del temps, superior a 15 un 99.37% del temps, i superior a 20 un 87.26% del temps.

Les partícules PM10 van registrar una mitjana de 32.83, per sobre del valor de referència en exposicions a llarg termini (15). El valor màxim registrat va ser 49.82, i el mínim 14.38. El valor va ser superior a 15 un 99.86% del temps, superior a 45 un 2.09% del temps i superior a 40 un 20.26% del temps.

25/8

El dia 25 es caracteritza per la tornada a valors acceptables en la qualitat de l'aire.

La mitjana de l'índex AQI va ser 33.96, dintre de l'escala "bo". El valor màxim va ser 87 (moderat) i el mínim 3 (bo). L'índex va mostrar que la qualitat de l'aire era:
  • Nociva (101-150) un 0% del temps.
  • Moderada (51-100) un 34.21% del temps
  • Bona (0-50) un 65.79% del temps.
Les partícules PM1 van registrar una mitjana de 4.79, amb un valor màxim de 15.21 i un mínim de 0.

Les partícules PM2.5 van registrar una mitjana de 9.41, quasi el doble del valor de referència de l'OMS per exposicions a llarg termini (5), però per sota dels altres valors (15/20).

El valor màxim registrat de les PM2.5 va ser 29.49, per sobre dels valors de referència a curt termini tant de l'OMS (15) com el normatiu de l'UE (20). El valor mínim va ser 0.90.

El valor va ser superior a 5 el 55.42% del temps, superior a 15 un 27.40% del temps, i superior a 20 un 11.06% del temps.

Les partícules PM10 van registrar una mitjana de 10.45, per sota de tots els valors de referència. El valor màxim registrat va ser 34.59, i el mínim 1. El valor va ser superior a 15 un 31.64% del temps, però no va superar ni 45 ni 40 en cap moment.

Conclusions

Malgrat que aquesta vegada no ha sigut TERSA (o no només TERSA), aquest episodi de contaminació ens demostra la necessitat de mesurar totes les partícules contaminants per part de l'administració pública. La qualitat de l'aire ha sigut nociva durant bona part del temps, sense que la població hagi rebut cap avís ni advertència de les administracions al respecte. Cap recomanació de tancar finestres, fer servir purificadors d'aire o sistemes de renovació d'aire, ni tampoc cap recomanació de fer servir mascaretes almenys a la població sensible.

És, per tant, necessari que la Generalitat de Catalunya comenci a mesurar TOTS els contaminants i trobi els causants dels contaminants en cada ocasió per prendre mesures, i avisi a la població quan la contaminació sigui elevada.

Dades en brut per descarregar.

Referències

Brunekreef, B., Dockery, D.W., & Krzyzanowski, M. (1995). Epidemiologic studies on short-term effects of low levels of major ambient air pollution components. Environmental Health Perspectives, 103, 3 - 13.

Demou, E., Mutamba, G., Wyss, F., & Hellweg, S. (2009). Exposure to PM1 in a Machine Shop. Indoor and Built Environment, 18, 514 - 523.

Filep, Á., Fodor, G.H., Kun-Szabó, F., Tiszlavicz, L., Razga, Z., Bozsó, G., Bozóki, Z., Szabó, G., & Peták, F. (2016). Exposure to urban PM1 in rats: development of bronchial inflammation and airway hyperresponsiveness. Respiratory Research, 17.

Weinhold, B. (2012). EPA Proposes Tighter Particulate Air Pollution Standards. Environmental Health Perspectives, 120, a348 - a349.

World Health Organization. (2021). WHO global air quality guidelines.

Comentaris