A continuació, compartim l’anàlisi de les dades analitzades pel medidor ubicat al barri de Trajana, de Sant Adrià de Besòs.
Com ja sabeu, la Generalitat no mesura diferents contaminants i aquest projecte consisteix en mesurar allò que l’Administració no mesura. A més, se sospita que el motiu és que la pròpia Administració és responsable d’aquesta i podria ser el motiu pel qual no s’estan mesurant diferents contaminants, tal i com expliquem aquí.
Com ja sabeu, en aquest lloc web podeu consultar la contaminació en directe, però mitjançant un índex xinès del medidor emprat. És per això que procedim a compartir les dades en brut, a disposició de qualsevol ciutadà i investigador, i procedim a fer una anàlisi de les dades senzilla. Avui ens centrarem en la partícula PM2.5 que, com podem observar, la Generalitat no mesura:
Trobem a les indicacions de l’Organització Mundial de la Salut (2021, p.11) el següent:
To date, strong evidence shows casual relationships between PM2.5 air pollution exposure and all-cause mortality, as well as acute lower respiratory infections, chronic obstructive pulmonary disease (COPD), ischaemic heart disease (IHD), lung cancer and stroke (Cohen et al., 2017; WHO, 2018).
A growing body of evidence also suggests causal relationships for type II diabetes and impacts on neonatal mortality from low birth weight and short gestation (GBD 2019 Risk Factors Collaborators, 2020). Air pollution exposure may increase the incidence of and mortality from a larger number of diseases than those currently considered, such as Alzheimer’s and other neurological diseases (Peters et al., 2019). The burden of disease attributable to air pollution is now estimated to be competing with other major global health risks such as unhealthy diet and tobacco smoking, and was in the top five out of 87 risk factors in the global assessment (GBD 2019 Risk Factors Collaborators, 2020).
Traducció: Fins ara, evidències sòlides mostren relacions causals entre l'exposició a la contaminació atmosfèrica PM2.5 i la mortalitat per totes les causes, així com les infeccions respiratòries inferiors agudes, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), la cardiopatia isquèmica (IHD), el càncer de pulmó i l'ictus (Cohen et al., 2017; OMS, 2018).
Un creixent conjunt d'evidències també suggereix relacions causals per a la diabetis tipus 2 i impactes en la mortalitat neonatal per baix pes al néixer i gestació de curta durada (GBD 2019 Risk Factors Collaborators, 2020). L'exposició a la contaminació de l'aire pot augmentar la incidència i la mortalitat per una quantitat superior de malalties que les que es consideren actualment, com poden ser l'Alzheimer i altres malalties neurològiques (Peters et al., 2019). Ara s'estima que la càrrega de malaltia atribuïble a la contaminació de l'aire competeix amb altres riscos importants per a la salut global, com ara una dieta poc saludable i el tabaquisme, i es trobava entre els cinc primers factors de risc dels 87 de l'avaluació global (GBD 2019 Risk Factors Collaborators, 2020).
L’OMS també fa especial incidència en el cost superior per als sistemes de salut i per la productivitat laboral de la població afectada.
Segons l’informe de l’OMS, els estudis científics determinen que una exposició mitjana superior als 5 µg/m3 té efectes negatius per la salut. No vol dir una exposició puntual, sino una mitjana en un període rellevant.
Així doncs, en funció del punt de partida, l’OMS estableix que cada país o zona ha de plantejar-se objectius provisionals (interim, en anglès) en funció del punt de partida fins arribar a l’objectiu de 5 µg/m3. Aquests objectius provisionals estan dissenyats per zones altament contaminades com, per exemple, la Xina, on hi ha diversos estudis sobre l’evolució de la contaminació de diferents partícules, especialment la PM2.5 (Zhai, S., Jacob, D. J., Wang, X., Shen, L., Li, K., Zhang, Y., Gui, K., Zhao, T., & Liao, H., 2019).
La mitjana al barri de Trajana ha sigut de 12,90 µg/m3, més del doble de l’objectiu final de l’OMS, 5 µg/m3.
No obstant això, l’OMS és més flexible en exposicions curtes. En un període de 24 hores, el nivell que s’ha d’evitar superar és 15 µg/m3. No obstant això, al barri de Trajana també hem superat aquest llindar en 2 ocasions:
Per la seva banda, afirmen Gómez, Fuentes i Pons (2018) que el màxim legal és 20 µg/m3, sense concretar quin període en concret.
La mitjanit comença amb una concentració de 15,87 µg/m3. A partir de la una de la matinada, veiem una nova pujada. Veiem valors alarmants que pugen constantment:
A partir de les 7:25, els valors baixen progressivament i es quedaran per sota de 20 µg/m3 a partir de les 8 del matí. Trobem una pujada puntual al migdia per sobre d’aquest valor que no dura gaire. A partir de les 18 hores, en plena hora punta, ens trobem que els valors baixen per sota de 10 µg/m3 i es mantenen així fins mitjanit. Potser els vents de la tempesta d’aquella nit afecten a la reducció d’aquesta concentració de contaminants, doncs és un dels valors “distractors” en les medicions. Es considera un valor distractor aquell que provoca una medició alterada per un factor diferent al que es pretén mesurar i, en aquest cas, acostuma a mostrar valors més baixos. El factor meteorològic és un factor que porta temps essent estudiat (Zhai et al., 2019).
Pots trobar aquí totes les dades en brut per la seva revisió: Medicions completes.
Gómez, M., Fuentes, E, & Pons, J. (2018). La contaminació atmosfèrica a la ciutat de Barcelona: NO2, PM10 i PM2.5. UAB Divulga, Novembre,1-3.
World Health Organization. (2021). WHO global air quality guidelines.
Zhai, S., Jacob, D.J., Wang, X., Shen, L., Li, K., Zhang, Y., Gui, K., Zhao, T., & Liao, H. (2019). Fine particulate matter (PM2.5) trends in China, 2013-2018). Separating contributions from anthropogenic emissions and meteorology. Atmospheric Chemistry and Physics, 19(16), 11031-11041. https://doi.org/10.5194/acp-19-11031-2019
Com ja sabeu, la Generalitat no mesura diferents contaminants i aquest projecte consisteix en mesurar allò que l’Administració no mesura. A més, se sospita que el motiu és que la pròpia Administració és responsable d’aquesta i podria ser el motiu pel qual no s’estan mesurant diferents contaminants, tal i com expliquem aquí.
Com ja sabeu, en aquest lloc web podeu consultar la contaminació en directe, però mitjançant un índex xinès del medidor emprat. És per això que procedim a compartir les dades en brut, a disposició de qualsevol ciutadà i investigador, i procedim a fer una anàlisi de les dades senzilla. Avui ens centrarem en la partícula PM2.5 que, com podem observar, la Generalitat no mesura:
Trobem a les indicacions de l’Organització Mundial de la Salut (2021, p.11) el següent:
To date, strong evidence shows casual relationships between PM2.5 air pollution exposure and all-cause mortality, as well as acute lower respiratory infections, chronic obstructive pulmonary disease (COPD), ischaemic heart disease (IHD), lung cancer and stroke (Cohen et al., 2017; WHO, 2018).
A growing body of evidence also suggests causal relationships for type II diabetes and impacts on neonatal mortality from low birth weight and short gestation (GBD 2019 Risk Factors Collaborators, 2020). Air pollution exposure may increase the incidence of and mortality from a larger number of diseases than those currently considered, such as Alzheimer’s and other neurological diseases (Peters et al., 2019). The burden of disease attributable to air pollution is now estimated to be competing with other major global health risks such as unhealthy diet and tobacco smoking, and was in the top five out of 87 risk factors in the global assessment (GBD 2019 Risk Factors Collaborators, 2020).
Traducció: Fins ara, evidències sòlides mostren relacions causals entre l'exposició a la contaminació atmosfèrica PM2.5 i la mortalitat per totes les causes, així com les infeccions respiratòries inferiors agudes, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), la cardiopatia isquèmica (IHD), el càncer de pulmó i l'ictus (Cohen et al., 2017; OMS, 2018).
Un creixent conjunt d'evidències també suggereix relacions causals per a la diabetis tipus 2 i impactes en la mortalitat neonatal per baix pes al néixer i gestació de curta durada (GBD 2019 Risk Factors Collaborators, 2020). L'exposició a la contaminació de l'aire pot augmentar la incidència i la mortalitat per una quantitat superior de malalties que les que es consideren actualment, com poden ser l'Alzheimer i altres malalties neurològiques (Peters et al., 2019). Ara s'estima que la càrrega de malaltia atribuïble a la contaminació de l'aire competeix amb altres riscos importants per a la salut global, com ara una dieta poc saludable i el tabaquisme, i es trobava entre els cinc primers factors de risc dels 87 de l'avaluació global (GBD 2019 Risk Factors Collaborators, 2020).
L’OMS també fa especial incidència en el cost superior per als sistemes de salut i per la productivitat laboral de la població afectada.
Segons l’informe de l’OMS, els estudis científics determinen que una exposició mitjana superior als 5 µg/m3 té efectes negatius per la salut. No vol dir una exposició puntual, sino una mitjana en un període rellevant.
Font: World Health Organization (2021)
Així doncs, en funció del punt de partida, l’OMS estableix que cada país o zona ha de plantejar-se objectius provisionals (interim, en anglès) en funció del punt de partida fins arribar a l’objectiu de 5 µg/m3. Aquests objectius provisionals estan dissenyats per zones altament contaminades com, per exemple, la Xina, on hi ha diversos estudis sobre l’evolució de la contaminació de diferents partícules, especialment la PM2.5 (Zhai, S., Jacob, D. J., Wang, X., Shen, L., Li, K., Zhang, Y., Gui, K., Zhao, T., & Liao, H., 2019).
La mitjana al barri de Trajana ha sigut de 12,90 µg/m3, més del doble de l’objectiu final de l’OMS, 5 µg/m3.
No obstant això, l’OMS és més flexible en exposicions curtes. En un període de 24 hores, el nivell que s’ha d’evitar superar és 15 µg/m3. No obstant això, al barri de Trajana també hem superat aquest llindar en 2 ocasions:
- 29 de juliol: 11,74 µg/m3.
- 30 de juliol: 11,95 µg/m3.
- 31 de juliol: 13,21 µg/m3.
- 1 d’agost: 15,75 µg/m3.
- 2 d’agost: 16,67 µg/m3.
- 3 d’agost: 7,54 µg/m3.
- 4 d’agost (fins les 14:20h): 13,80 µg/m3.
- Mitjana setmanal: 12,90 µg/m3.
Per la seva banda, afirmen Gómez, Fuentes i Pons (2018) que el màxim legal és 20 µg/m3, sense concretar quin període en concret.
Evolució per dies de la partícula PM2.5
29 de juliol
La mitjanit comença amb una concentració de 9,69 µg/m3, que es manté més o menys estable fins les 1:24 hores de la matinada. És a partir d’aquí on comencem a veure una pujada substancial de la contaminació per part d’aquesta partícula. A les 2:13 hores arriba a una concentració de 22,77 µg/m3, i arribem a un pic de 28,77 µg/m3 a les 2:45 hores. A partir d’aquesta hora, la contaminació comença a baixar fins a una concentració que es trobarà estable entre 10 i 16 µg/m3 fins les 6 de la matinada, i baixa per sota de 10 µg/m3 a partir de les 8 del matí. No trobem cap nivell alarmant fins les 21 hores, sospitem pel trànsit, però sense arribar als pics que hem arribat de matinada.30 de juliol
Comença la mitjanit amb una concentració de 13,38 µg/m3. Hi ha novament una pujada durant la matinada, arribant a un pic de 20,08 a les 1:45 hores, sense superar aquest llindar la resta de la matinada. No tenim unes medicions ideals per al nostre cos tret d’hores puntuals on sí que arribem a una concentració inferior a 5 µg/m3, però tampoc pics tan elevats com la nit anterior.31 de juliol
Comença la mitjanit amb una concentració de 13,72 µg/m3 que serà un dels nivells més baixos d’aquesta nit. Els valors pugen a poc a poc. A les 1:46 hores superem els 20 µg/m3, i arribem a 26,95 µg/m3 a les 1:55 hores. A les 2 de la matinada veiem una baixada progressiva, i baixem del 20 µg/m3 a les 2:17 hores. La resta del dia estem en valors d’entre 10 i 20 µg/m3, amb moments puntuals per sota dels 10 µg/m3, i també entre les 18 i les 22:30 hores. A partir d’aquesta hora, veiem una nova pujada de la contaminació que continuarà durant la resta de la nit.1 d’agost
Comença la mitjanit amb una concentració de 11,85 µg/m3. No veiem en aquest dia una pujada durant la nit exagerada, però sí una pujada progressiva que es manté estable durant bona part del dia. A partir de les 22 hores, puja novament la concentració d’aquesta partícula, arribant a 24,28 µg/m3 a les 23:06 hores.2 d’agost
Aquest dia resulta un dia alarmant, tant per la mitjana diària com per les hores on pugen els valors de la partícula PM2.5.La mitjanit comença amb una concentració de 15,87 µg/m3. A partir de la una de la matinada, veiem una nova pujada. Veiem valors alarmants que pugen constantment:
- 20,18 µg/m3 a les 1:17 hores.
- 28,23 µg/m3 a les 2:00 hores.
- 28,31 µg/m3 a les 2:16 hores.
- 28,97 µg/m3 a les 2:53 hores.
- 29,31 µg/m3 a les 3:04 hores.
- 30,36 µg/m3 a les 3:17 hores.
- 30,26 µg/m3 a les 4:51 hores.
- 31,13 µg/m3 a les 5:31 hores.
- 32,87 µg/m3 a les 5:53 hores.
A partir de les 7:25, els valors baixen progressivament i es quedaran per sota de 20 µg/m3 a partir de les 8 del matí. Trobem una pujada puntual al migdia per sobre d’aquest valor que no dura gaire. A partir de les 18 hores, en plena hora punta, ens trobem que els valors baixen per sota de 10 µg/m3 i es mantenen així fins mitjanit. Potser els vents de la tempesta d’aquella nit afecten a la reducció d’aquesta concentració de contaminants, doncs és un dels valors “distractors” en les medicions. Es considera un valor distractor aquell que provoca una medició alterada per un factor diferent al que es pretén mesurar i, en aquest cas, acostuma a mostrar valors més baixos. El factor meteorològic és un factor que porta temps essent estudiat (Zhai et al., 2019).
En aquesta gràfica que ens proporciona el medidor, podem observar com les pujades acostumen a ocórrer després de mitjanit. Per valorar la gràfica, has de valorar que l'inici del dia és la mitjanit i sempre, just després d'aquest moment, els valors comencen a pujar. També pots consultar les dades en brut i les gràfiques creades a partir d'aquestes en l'Excel que compartim amb les medicions completes.
Pots trobar aquí totes les dades en brut per la seva revisió: Medicions completes.
Referències
Gómez, M., Fuentes, E, & Pons, J. (2018). La contaminació atmosfèrica a la ciutat de Barcelona: NO2, PM10 i PM2.5. UAB Divulga, Novembre,1-3.
World Health Organization. (2021). WHO global air quality guidelines.
Zhai, S., Jacob, D.J., Wang, X., Shen, L., Li, K., Zhang, Y., Gui, K., Zhao, T., & Liao, H. (2019). Fine particulate matter (PM2.5) trends in China, 2013-2018). Separating contributions from anthropogenic emissions and meteorology. Atmospheric Chemistry and Physics, 19(16), 11031-11041. https://doi.org/10.5194/acp-19-11031-2019
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada